Em reservo el
narcicisme com a definició oficial de l'home comú. Aquest procedeix a treballar sobre com
haurien de ser les coses tot recordant-se que, a efectes pràctics, sempre serà
ell el que ja sigui injustificadament o abusant de l'egoísme
imposarà el
seu ruinós parer per sobre del tant elegant i majestuós
hauria de ser. Amb tot, el discurs de com
hauria de ser
X consisteix en un pràctica
d'oci narcisista, en tant que, extenent llur imaginació configura un prototip ideal d'
X preparat per rebre els elogis més honorífics d'entre els oïents presents. Amb tot, paralr de com haurien de ser
X alimenta el
jo narcisista esgotat ja el temps dedicat a l'oci narcicista que tant argrada com a prototip ideal d'un discurs ben format, retorna al seu
treball narcicista consistent en dur a terme les pràctices més mesquines i inmorals per un benefici propi o, el que és encara pitjor, per l'insultant plaer d'infringir mal a algú altre.
Es tracta d'un
jo que refina perversament una dobre moral, un doble discurs: el de com
hauria de ser X(teoria) el qual gairebé sempre rep aplaudiments i, d'altra banda, el de com
vull que sigui X (pràctica) el qual satisfà els propòsits més innobles.