La doble moral

Em reservo el narcicisme com a definició oficial de l'home comú. Aquest procedeix a treballar sobre com haurien de ser les coses tot recordant-se que, a efectes pràctics, sempre serà ell el que ja sigui injustificadament o abusant de l'egoísme  imposarà el seu ruinós parer per sobre del tant elegant i majestuós hauria de ser. Amb tot, el discurs de com hauria de ser X consisteix en un pràctica d'oci narcisista, en tant que, extenent llur imaginació configura un prototip ideal d'X  preparat per rebre els elogis més honorífics d'entre els oïents presents. Amb tot, paralr de com haurien de ser X alimenta el jo narcisista esgotat ja el temps dedicat a l'oci narcicista que tant argrada com a prototip ideal d'un discurs ben format, retorna al seu treball narcicista consistent en dur a terme les pràctices més mesquines i inmorals per un benefici propi o, el que és encara pitjor, per l'insultant plaer d'infringir mal a algú altre.
Es tracta d'un jo que refina perversament una dobre moral, un doble discurs: el de com hauria de ser X(teoria) el qual  gairebé sempre rep aplaudiments i, d'altra banda, el de com vull que sigui X (pràctica) el qual satisfà els propòsits més innobles.