Oda a la vida. Per què sí serà el títol

No ha vist el paratge sinistre que ens ha pintat? Deixi de jugar en el seu segon nivell de llenguatge sarcàstic, el de, com no, segones intencions, que no fan sino que prostituir totes les converses despossant-les de llur sentit legítim,  de llur contingut real. Totes les desgràcies hagutes i per haver no pertanyen al que ha decidit no compendre res, ja que com bé és assumit a gairebé totes les civilitzacions és que l'home responsable del món ho és, al temps, d'ell mateix, i al seu torn pateix o soferix segons les situacions decisives que se li plantejen enfront. Però vostè, pari, li prego, de repetir cada matí mentre esmorza, tot clavant els colzes i mirant  l'estanteria: " no faré meu el que no comprengui i, tampoc, no ho faré meu si senzillament no ho vull comprendre en el sentit que insisteix que integri. Penso, vostè no pot més que ladejar el cap tot fent-se el greu sense donar crèdit al que encara no ha ni tan sols intentat entendre, al cas, li dic que no entén que quan succeeixi una situació de les que anomena decisiva jo l'acariciaré com a absurda que és, i ho sabreu perquè en el mateix segon  riure com un sarcàstic malaltís. No em miri amb desdeny, home prinmirat! que la cordura és pels que es maten a ells mateixos abans que al món, quina bestiesa. Jo, sr. puta, mato al món abans que ell m'estranguli, jo, en definitiva, no sóc llest però si un pàlid indiferent, ja, ja, ja, capaç de no tenir amor per un monstre que es diu món, i a efectes pràctics, humanitat. Sí, Sr. Puta, ballo rock and roll sobre el "res", ni món ni humanitat, sino és que són un i altre una i la mateixa cosa; no em miri així, també toco la pandereta amb amics. I sap, m'estic hores estirat panxa amunt enfocant l'ampolla a la meva boca, i em rego com si fos una planta imaginària, i per uns bitllets de res eh?

-El declaro com a dement- va respondre-, després d'escoltar-lo només hi han dues alternatives, la d'enviar-lo a un psiquiàtric o tirar-lo als tròpics  perquè visqui ambs els salvatges com vostè.
-Senyor, no hi ha haurà ningún plaer més acollidor per a mi que marxar a viure amb homes que em deixen viure sense exigir explicacions, i que a més, pel que fa a les dones, són fecundes i van nues.

Dedicat a, Maria del Mar Òdena