El Noguera Pallaresa

Quan el temps encara no havia passat per la fusta. La fusta era de color marró i sense astelles. Un tros de fusta marró i sense astelles unit per dos claus a un altre tros de fusta marró i sense astelles, tot formant una superfície a vora el riu.Ara els trossos es compten pels que s'ha emportat el riu i els que queden donant fe que un dia hi va haver una superfície de fusta. 

Ara ningú s'asseu sobre la superfície de fusta marró i sense astelles perquè el temps l'ha abnegat. A això, nosaltres seguim volent asseure'ns a sobre d'ella per parlar del passat del passat, d'aquell passat on et podies sentar sobre la superfície de fusta marró a mirar correr el riu, escoltar-lo, i fer-lo testimoni de converses que parlaven d'un present que pensavem que conduiría a un futur que sempre esdevè un altre.

 Al punt, el present d'ara és la vacuitat. No hi ha contingut. Veus a les dones aplicant els seus ideals a aconseguir practicar el yoga en la seva expressió més elevada o en imitar el cuiner de la tv fins a la crítica, la superació del mateix.. Observes a altres que s'especialitzen en les aromes de té com si el tema mereixes tota la serietat. Uns últims que desplaçen la serietat a obligacions que han d'estar fora de discussió perquè així, al seguir-les, puguin sentir en les seves pells que la vida té un sentit pel qual la seva existència està justificada.

Tots ells, pensen que l'altre pensa que la seva afició és digna de reconeixement. Que ser un savi en les cerimònies del té, en la música dels anys 60, en  el cinema de Kubrick és signe inequívoc de veneració; o complir satisfactòriament alguna de les obligaciones convencionals de l'estudi, la feina o la vida social amb absoluta diligència i circumspecció; i encara més, haver-se convertit en un erudit d'algun tema banal: " els arbres de fulla perenne eludeixen millor el foc que els de fulla caduca"; l'asfalt d'Extremadura està fet amb un alquitrà que permet una major adherència, ja que prové d'un conveni amb el Brasil sobre la biodegrabilitat dels pnèumatics".

Són la gent que no ha trobarà mai a faltar una superfície de fusta al costat del riu des de la qual parlar sobre, perquè mai ha vist res en fora d'ell mateix que fos mereixedor de major atenció que el seu propi discurs. Encara no saben que tot discurs té un lloc que quan falta es troba insuls, insubstancial.