El crátos (domini) presentant-se en el falo de Tarquini el Superb: el falo s'imposa a Lucrècia en el moment que és violada, i aleshores papssa a la condició de súbdita. Lucrècia, en efecte, està sota el regnat del falo de Tarquini el Superb. La única alliberació passa per la mort. Lucrècia se suïcida. Societat falocràtica
El poder fàl.lic a l'Antiga Roma podria ser el títol d'un llibre. És broma. Tot i que no és broma això de la societat falocràtica. La pèrdua de l'honor en Lucrècia està en la seva postergació a el poder de Tarquini, que en la seva violació confirma la jerarquia que el figura a ell per sobre d'ella, que, al punt, queda sotmessa. Per això mateix, la negació daquest poder fàl.lic de Tarquini, és a dir, l'alliberació de Lucrècia que suposaria el restabliment del seu honor original. Per honor orginal s'entén la condició de no-súbdit: poder sobre sí mateix. Atenent a això, el restabliment del seu honor passa per la negació del poder de Tarquini, i aquest pas solament pot poduïr-se donant-se la mort a sí mateixa, i, així, expressant el trencament absolut de la seva condició de súbidita per la de ànima lliure. L'àima d'homer: espectre, ombra fosca, que vaga xisclant per l'insondable Tàrtar, buscant, buscant, i buscant; movent-se incessantmente, inquieta, per les extensions del Tàrtar infinit.
Per sempre més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario