Sia la noia que passejava per les voreres de la ciutat fumant una cigarreta, sia l'home de vida mediocre amb un diari sobre la taula d'un bar, sien els sentimentalistes que no dormen per la nit esperant que li escriguin la seva desaforada història d'amor. Tots ells fóren més enllà dels límits de qualsevol penositat; indolents, ho fan tot amb la desgana de l'home abatut que camina lentament cap a la seva execució, si ni tan sols porten un seguiment de les seves aspiracions. El seu present és l'impuls de l'instant que els persuadeix en voler fer o no una cosa, amb la seguretat de que el plaer instantàni és l'únic etern en una vida, la seva, que no s'escriu en paraules de grans ni petites fites, ni tampoc d'experiències extraodinàries. Per no tenir, no tenen ni anècdotes que siguin seves, han de recòrrer a la d'altres que els hi ha explicat algún familiar, amic o conegut i, aleshores, fer-la seva. La relació d'aquest tipus de persones amb el món és de trànsit, encara no han comprès quina és la seva labor en el món, per això vesteixen aquesta cara meitat d'estult meitat d'incrèdul. El seu entorn, mentrestant, els aconsella vivament que es comprometin en un projecte que els faci erigir-se com a persones dignes de la societat (?). Per a ells, no hi ha projecte que sigui d'una dimensió tal que els pugui satisfer, per haver estat precisament ells els que en la seva etapa juvenil havient concebut altes expectatives a propòsit dels seus fins. Al punt, han contemplat com la seva ambiciosa voluntat ha estat voraçment destruida pel terrible pas d'un temps inevitable que solament els ha deixat solament amb el record del que un dia van aspirar a convertir-se.
En la intimitat expliquen que la consecusió dels anys i les dècades van oprimir la insaciable voluntat de fer-se a sí mateixos com la idea que tenien d'ells, això els va conduir al desànim del que sap que no ha fracassat en aquest món. I es que per a ells, el temps s'oposa a l'ésser, i no a un ésser qualsevol sino a aquell que ells vàren postular
Hi ha una dona que ha demanat la comanda al cambrer i ell s'ha compromès a fer que no en sap res. La dona continua sentada al taburet mentre el cambrer serveix a altres clients i, de sobte, la noia li recorda la comanda. El cambrer fa que no l'ha sentit i s'asenta a llegir el diari. Ella no sap què fer i ell sí, no la dispensarà. Resulta que ella ara ho sap, i solament sap això: que no al dispensarà i ha de sortir del bar en silenci
No hay comentarios:
Publicar un comentario