Faig, desfaig, no sé que he fet, tampoc sé perquè ho he desfet.

Faig, desfaig, no sé que he fet, tampoc sé perquè ho he desfet. Ho torno a lligar tot, no m'agrada, no t'agrada? A ells els hi agrada, ho desfaig. En faig un altre, aquest al meu gust, a ells no els hi agrada, què faig, faig el que vull, vull el que volen o el que vull per a mi, penso en els dos, solament en pot gaudir un, no percebo signes de sacrifici per la seva part, em miro a mi mateix, escopeixo ser súbdit de destijos fets a mesura, busco complicitat, aliances entre els jutges de la meva obra. Em miren, em volen escopir, estults, no m'enfado, la serenor em permetrà abatir-me a mi mateix, ells seguiràn esperant impasibles amb els seu rostre d'indeferència una obra que els plagui, em sento esclau del seu gust, gust vulgar,simple, inexplicbale, d'homes de granja, animals innombrables, mirades opressives, el temps apremia, volen una peça segons el que deia un autor d'un llibre, despersonalitzats en cada paraula, m'atabalen!. Què faig, escanyar-los, ofegar-los, prèmer el pensament de l'odi i ofegar-los, un rere l'altre, amb satisfacció, disfrutant de cada gemec proferit, degustant la tensió dels nervis del coll que m'anuncien l'últim impuls del seu cos per alliberar-se de les meves mans, mans? demoledores mans, cruentes i dstructives, destrossar-ho tot pero en aparença, seguiràn assitin homes cults amb gust absorbit d'algún manual d'art, per a increpar-me sobre el que ha de tenir i ha d'excloure la meva peça.