Declaracions intempestives sobre la violència del Bé

Compte amb això d'anar pel món pregonant el bé, dictant a cadascú el que ha de fer si vol estar bé. No hi ha cap violència comparable a aquella que va més enllà de la maldat que és confrontació entre la voluntat del Jo contra un Altre, que aquella que precisament per ser bona suprimeix la voluntat d'aquest Altre tot decidint des del seu Jo el que ha de fer pel seu bé . És aquest "hauries de", sempre pel teu bé i dit l'inici de cada frase, on s'amaga la violència absotula d'un Jo que s'ha pres a sí mateix com a model universal; model universal del Jo: el narcisisme del Jo. Aquest narcisista que preconceb el bé en ell mateix i passa a convertir a l'Altre en una rèplica seva. La tiranía del Bé ejercida pel Jo.

 En l'oposició de la voluntat del teu Jo a un Altre hi ha, pel fet mateix de ser una oposició, el reconeixement d'una altra voluntat, la del Jo, que s''oposa a una altra voluntat, la de l'Altre. Tot al contrai que en el Jo que no s'oposa a tu, sino que t'invaeix silenciosament  ordenan-te el que has de fer pel teu Bé. Ordenar el Bé a l'Altre és en sí mateix la pretensió d'un Jo a exportar-se en un Altre, a exportar-hi el seu model de vida ideal, en el que hi descobreix el Bé que ha de perseguir l'home.


El Jo inunda a l'Altre en l'expressió narcisista del Bé, sería el titular de la nostra portada. Qui es presenta proclamant el Bé que ha de perseguir l'home presenta alhora el que el seu Jo ha integrat com allò Bo. En la mesura que una persona té més seny, és a dir, pensament comú està prescincidnt del seu Jo en pos del que diu un Altre o Altres. El seny és el Bé de tots convertit en tòpic, representació d'un Altre que aspira a absorbir el teu Jo tot integrant-lo.

L'experiència informa que hi ha personatges que després d'autopresentar-se diuen: ara et diré el que has de fer perquè et vagi Bé. Al que s'ha de respondre a fi de fugir d'aquesta grotesca violència: : no hem diguis el que he de fer perquè hem vagi bé, perquè vull que hem vagi malament. I ell: com pot ser, tothom vol el seu propi Bé..
Així es desarticula la violència del Bé, renunciant públicament a un Bé que ha passat a ser privat en el Jo salvat

                                                  Medea furiosa, G. Courbet

http://www.youtube.com/watch?v=lRLPJG1hEUc&feature=related