Només hi han finals mal escrits per clarividents. No s'han d'escriure finals perquè els finals no existeixen. El que sí que abunda, nótis, són els nobles impacients, de moral inquieta i amb sensibilitat de cinema de Spielberg, aquests s'apremien a escriure el seu final, el meu final, el de tothom, a qualsevol hora i en qualsevol moment, on sigui i quan siqui, les 24 h disponibles a exercir el entranyable ofici de profetes:
si fas X et pasarà R, i amb una mica de sort, potser vius una E, però, tot això només si fas X posan't-hi una mica de F. Paral.lelament:
si li demanes d'anar a fer el cafè et dirà que sí, i amb una mica de sort et diu d'anar a fer-lo ara, però, tot això solament et passarà si li dius amb algún elogi subtil. També es rlaten el seu final a mode de figura de
lego, que no és final en el sentit fort de la paraula, perquè clar, si dius que et recorden per tota la vida, que et fan homenatges un cop per setmana i que en les parts que componen els seus dies, ara menjant una magdalena ara mirant la televisió dia, els hi apareixeràs com a reminiscència d'una experiència passada. Tot sempre, amb el brodat daurat d' ésser rememorat per les belles accions emprengudes, pels accessos de zel a la llibertat i els valors més alts en situaciones decisives,etc.
Això, si és alguna cosa, aquesta és una ilusió de l'home que es converteix en Déu per a l'home, però, i aquí està el rovell de l'ou, essent igualment ateu. Aquesta il.lusió atea de marxar del món deixant una emprenta imborrable en l'humanitat és escriure't el teu final.
Estrictament, hi ha una única vía per a escriure el final d'un mateix i és essent un mateix.
Estrictament, solament hi ha una forma d'escriure el final d'algú altre i és carregan-t'el.
No hay comentarios:
Publicar un comentario